estudio

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /əs.tuˈði.u/, occidental /es.tuˈði.o/
• Rimes: -io

estudio

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de estudiar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb estudiar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb estudiar.

• Síl·labes: es·tu·di·o (4)
• Heterograma de 7 lletres (deiostu)

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \esˈtu.ðjo\, meridional \ehˈtu.ðjo\

Americà: alt /esˈtu.djo/, baix \ehˈtu.ðjo\

• Rimes: -udjo
• Etimologia: Del llatí studium.

estudio m. ‎(plural estudios)

1. estudi

estudio

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb estudiar

• Síl·labes: es·tu·dio (3)
• Heterograma de 7 lletres (deiostu)

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre estudio