estora

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əsˈto.ɾə/, occidental /esˈto.ɾa/

Informal: nord-occidental /esˈto.ɾɛ/

• Rimes: -oɾa
• Homòfon: astora
• Etimologia: Del llatí stōrea, segle XIII. Doblet de estor via el francès.

estora f. ‎(plural estores)

1. Catifa feta d'espart o un altre material semblant, generalment emprada per espolsar les sabates abans d'entrar en una casa.
2. Peça tova de material espumós, sovint prima i flexible, que es fa servir com a amortiment o per comoditat en diverses activitats esportives per facilitar la pràctica d'exercicis a terra.
3. Sinònim de catifa.
4. (botxes) Peça prima de material sintètic, amb perforacions per a col·locar-hi les botxes, que cobreix part del camp de joc en diferents proves d'embotxada.

• (peça tova per exercicis a terra) màrfega

• Síl·labes: es·to·ra (3)
• Heterograma de 6 lletres (aeorst)
• Anagrames: aortes, astore

• Obres de referència: DIEC, GDLC
• estora. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.