escolà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əs.kuˈɫa/
	balear /əs.koˈɫa/, /əs.kuˈɫa/
Occidental:	/es.koˈɫa/
Informal:	occidental /as.koˈɫa/

• Rimes: -a
• Homòfons: escolar, esculà, escular
• Etimologia: Del llatí *scholānus, de scholāris ‎(«escolar»), de schola ‎(«escola»), segle XIV.

escolà m. ‎(plural escolans, femení escolana)

1. Persona que serveix en l’església ajudant a missa i altres ministeris.
2. Alumne d’una escolania.
3. (valencià, mallorquí, menorquí) sagristà, escolà major

• acòlit

• escolà de cor
• escolà major
• escolanet
• escolania

escolà m. ‎(plural escolans)

1. (peixos) a aquesta paraula li falten les accepcions o significats. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-los. (Molva macrophthalma)
2. (peixos) llengua de bacallà

• fura, guineu, mòllera anglesa, mòllera borda, mòllera roquera, (Molva macrophthalma)

• peixos > gàdids

• Síl·labes: es·co·là (3)
• Heterograma de 6 lletres (acelos)
• Anagrames: escaló, solace

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• escolà. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.