epicè

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.piˈsɛ/, occidental /e.piˈse/
• Rimes: -ɛ
• Etimologia: Del llatí epicoenus, segle XIX, del grec antic ἐπίκοινος ‎(epíkoinos, «en comú»).

epicè m. ‎(femení epicena, plural masculí epicens, plural femení epicenes)

1. Dit del substantiu amb gènere inherent però invariable pels dos sexes, mascle i femella.

   ’Girafa’ designa tant els mascles com les femelles, ’nadó’ tant els nens com les nenes.

• epicé (valencià)

• Síl·labes: e·pi·cè (3)

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot