engan

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əŋˈɡan/, occidental /eŋˈɡan/
• Rimes: -an

engan m. ‎(plural engans)

1. (antic, dialectal) Forma alternativa de engany.

engan

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de enganar.

engan m. ‎(plural engans)

1. engany

   «A, Marques, Marques, Marques, / d'engan etz farsitz e ples.» (Guillem de Berguedà, Cansoneta leu e plana, segle XII)

   Ah, Marquès, Marquès, Màrques, / d'engany ets farcit i ple.

engan

1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de enganar
2. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de enganar
3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de enganar
4. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de enganar

• Obres de referència: DCVB