emparàreu

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əm.pəˈɾa.ɾəw/, occidental /em.paˈɾa.ɾew/
• Rimes: -aɾew

emparàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de emparar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb emparar.

• [2] emparéssiu, emparésseu, emparàssiu, emparàsseu

• Síl·labes: em·pa·rà·reu (4)
• Anagrames: apreuarem, apreuàrem