diplomatura

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /di.pɫu.məˈtu.ɾə/
	balear /di.pɫo.məˈtu.ɾə/, /di.pɫu.məˈtu.ɾə/
Occidental:	/di.pɫo.maˈtu.ɾa/

• Rimes: -uɾa
• Etimologia: De diplomat i el sufix -ura.

diplomatura f. ‎(plural diplomatures)

1. Estudis universitaris de cicle curt, generalment tres cursos acadèmics, mitjançant els quals, un cop superats, s'obté el títol de diplomat.
2. Títol universitari que acredita que una persona ha superat els estudis de diplomatura.

• Síl·labes: di·plo·ma·tu·ra (5)

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC
• diplomatura. Diccionari d'educació. Informació cedida per TERMCAT.

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /di.plo.maˈtu.ɾa/
• Rimes: -uɾa

diplomatura f. ‎(plural diplomaturas)

1. diplomatura

• Síl·labes: di·plo·ma·tu·ra (5)

• diplomatura. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 febrer 2015].