dinos

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /ˈdi.nos/

dinos

1. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb dinar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [que tu] dinis o dines.

• Síl·labes: di·nos (2)
• Anagrames: donis, Donís, dosin, ondis, sondi, sondí