desafiar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/də.zə.fiˈa/
Occidental:	nord-occidental /de.za.fiˈa/
	valencià /de.za.fiˈaɾ/, /de.za.fiˈa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Etimologia: Del prefix des- i afidar, d’origen feudal, literalment «revocar la fidelitat al senyor», segle XIV.

desafiar trans.

1. Provocar algú a demostrar alguna cosa.

   Et desafio a donar a conèixer els teus projectes. (César Bona, La nova educació: Els reptes i desafiaments d'un mestre d'avui, 2016)

2. Trencar amb les normes establertes.

   Una ràpida mirada retrospectiva ens torna als dissenyadors de l'avantguarda racionalista del primer terç de segle, que van desafiar tota la tradició ornamental de les arts decoratives. (Joan M. Marin, Octubre: art i disseny, Universitat Jaume I, 1998)

3. Batre's en dol a vida o mort.

   Dos germans seus van tenir unes qüestions amb el seu promès, es van desafiar i el van matar. (Joan Amades, Costumari català el curs de l'any: Tardor, 1956)

• Síl·labes: des·a·fi·ar (4)
• Anagrama: desfaria

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot