dei

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈdej/
• Rimes: -ej
• Etimologia: Del turc otomà دایی ‎(dayı), del persa دایی ‎(dâyi, «oncle matern»).

dei m. ‎(plural deis)

1. (històric) Cap militar otomà.
2. (històric) Governador de les regències del nord d’Àfrica durant l’imperi Otomà entre els segles XVI i XIX.

• Síl·labes: 1

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DNV, GDLC

dei

1. segona persona singular (tu) del present d'indicatiu de dovere

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈdɛ.iː/

deī

1. nominatiu plural de deus
2. vocatiu plural de deus
3. genitiu singular de deus