consolador

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kun.su.ɫəˈðo/
	balear /kon.so.ɫəˈðo/, /kun.su.ɫəˈðo/
Occidental:	nord-occidental /kon.so.ɫaˈðo/, valencià /kon.so.ɫaˈðoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: De consolar i el sufix -dor.

consolador m. ‎(femení consoladora, plural masculí consoladors, plural femení consoladores)

1. (també substantivat) Que consola.

consolador m. ‎(plural consoladors)

1. (castellanisme) godomací

• Actualment, la forma consolador se sol rebutjar, a part de ser un castellanisme, perquè implica un judici de valor negatiu sobre l'ús de l'objecte com a mitjà d'obtenció de plaer sexual.

• Síl·labes: con·so·la·dor (4)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB