conreu

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom)

Oriental:	central /kunˈrɛw/
	balear /konˈrɛw/, /kunˈrɛw/
Occidental:	/konˈrɛw/

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (verb)

Oriental:	central /kunˈrɛw/
	balear /konˈrəw/, /kunˈrɛw/
Occidental:	/konˈrew/

• Rimes: -ɛw
• Etimologia: De conrear, segle XIV

conreu m. ‎(plural conreus)

1. (agricultura) Allò que s'ha plantat o sembrat i que se li ha aplicat les cures necessàries per obtenir-ne el fruit o el seu aprofitament.

   conreu de l'arròs, conreu de la patata, conreu de l'olivera, etc.

2. Terreny preparat per a plantar o sembrar.

conreu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de conrar.
2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb conrar.
3. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb conrar.

• [1,3] conrau

• Síl·labes: con·reu (2)
• Heterograma de 6 lletres (cenoru)
• Anagrama: noruec

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot