conjur

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kuɲˈʒur/
	balear /koɲˈʒuɾ/, /kuɲˈʒur/
Occidental:	/koɲˈd͡ʒuɾ/

• Rimes: -uɾ
• Etimologia: De conjurar, segle XIV.

conjur m. ‎(plural conjurs)

1. Invocació d'una força espiritual per obtenir-ne poders.

• Síl·labes: con·jur (2)
• Heterograma de 6 lletres (cjnoru)

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC