comando

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kuˈman.du/
	balear /koˈman.do/, /kuˈman.du/
Occidental:	/koˈman.do/

• Etimologia: Del castellà comando, del francès commando, de l’anglès commando, usat durant la Segona Guerra Mundial, de l’afrikaans kommando ‎(«milícia bòer»), del portuguès commando, del llatí commandare ‎(«comandar»).

comando m. ‎(plural comandos)

1. Grup reduït de militars o paramilitars preparat per a missions especials (atac, rescat, sabotatge, etc.) típicament darrere les línies enemigues.
2. Membre d’una milícia especial.

comando

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de comandar.

• Síl·labes: co·man·do (3)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot