communis
Llatí
[modifica]- Pronúncia(i): /kɔmˈmuː.nɪs/
Adjectiu
[modifica]commūnis m., f., commūne n.
Declinació
[modifica]Tercera declinació, nominatiu amb dues terminacions.
| Cas | Singular | Plural | |||
|---|---|---|---|---|---|
| Masc./Fem. | Neutre | Masc./Fem. | Neutre | ||
| Nominatiu | commūnis | commūne | commūnēs | commūnia | |
| Vocatiu | commūnis | commūne | commūnēs | commūnia | |
| Acusatiu | commūnem | commūne | commūnēs | commūnia | |
| Genitiu | commūnis | commūnium | |||
| Datiu | commūnī | commūnibus | |||
| Ablatiu | commūnī | commūnibus | |||
Relacionats
[modifica]Verb
[modifica]commūnīs
- segona persona singular del present d'indicatiu actiu de commūniō
Vegeu també
[modifica]- Lewis, Charlton T.; Short, Charles. «communis». A: A Latin Dictionary. Oxford: Clarendon Press, 1879.