clon

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkɫon/
• Rimes: -on
• Etimologia: De l’anglès clone, terme procedent de la botànica creat per J. B. S. Haldane el 1903, derivat del grec antic κλών ‎(klṓn, «branquilló, esqueix»).

clon m. ‎(plural clons)

1. Organisme o cèl·lula produïts de forma asexuada d'un mateix ancestre que és genèticament idèntic.

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈklon/, meridional \ˈkloŋ\

Americà: alt /ˈklon/, baix \ˈkloŋ\, austral /ˈklon/

• Rimes: -on
• Etimologia: De l'anglès clone, del grec antic κλών ‎(klṓn).

clon m. ‎(plural clones)

1. clon

• clonal
• clonar

• Síl·labes: 1

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre clon