clima

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈkɫi.mə/, occidental /ˈkɫi.ma/
• Rimes: -ima
• Etimologia: Del llatí clima, segle XVI, del grec antic κλίμα ‎(klíma, «regió, zona»).

clima m. ‎(plural climes)

1. Conjunt de fenòmens atmosfèrics que caracteritzen una regió.
2. ambient

• aclimatar

• Síl·labes: cli·ma (2)
• Anagrames: calmi, calmí, cimal

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈklɪ.ma/
• Etimologia: Del grec κλίμα ‎(klíma).

clima n. ‎(genitiu climatis)

1. (matemàtiques) inclinació, pendent
2. regió, zona
3. Unitat de mesura d'àrees equivalent a un quadrat de 60 peus de costat.
4. clima

• decempeda (1/36 clima); actus (4 climata); iugera (8 climata); heredium (16 climata); centuria (1600 climata); saltus (6400 climata)