carta

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈkar.tə/^ⓘ, occidental /ˈkaɾ.ta/
• Rimes: -aɾta
• Etimologia: Del llatí charta ‎(«paper»), del grec antic χάρτης ‎(khártēs, «tros de papir preparat per escriure-hi»), segle XIII.

carta f. ‎(plural cartes)

1. Document escrit per a comunicar amb una altra persona, generalment amb una estructura formal.
2. (jocs) Full rectangular fet de cartolina, que compon una baralla, amb un valor numèric, dibuixat amb diferents figures que corresponen a un coll.
3. (en plural) Peces d'ús endevinatori o de predicció, com ara el tarot.
4. Declaració programàtica i fonamental de principis generals.

   Carta constitucional. Carta de treball. Carta olímpica.

5. Paper que certifica certs drets per a la persona que el té.

   Carta d’elector, d’agent de policia.

6. Llista de tots els plats i de les begudes que se serveixen en un restaurant.
7. Sinònim de mapa., especialment de navegació.

• (document escrit) epístola, lletra, missiva, quatre ratlles
• (jocs) naip
• (declaració programàtica) acta, constitució, cànon, decret, doctrina, fur, jurisdicció, legislació, llei, norma, ordenança, precepte, regla

• carter
• descartar
• escartejar, encartar
• sobrecarta

• Síl·labes: car·ta (2)
• Anagrames: arcat, atrac ^(revers), carat, càtar, tacar, traca, traça

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈkaɾ.ta/

Americà: alt /ˈkaɾ.t(a)/, baix /ˈkaɾ.ta/

• Rimes: -aɾta
• Etimologia: Del llatí charta, del grec antic χάρτης ‎(khártēs).

carta f. ‎(plural cartas)

1. carta

• cartero
• cartera

• cartografía

• Síl·labes: car·ta (2)
• Anagrames: catar, Catar, -crata, tacar, tarca, traca

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre carta