canon

canon

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de canonar.

• canono, canone, canoni

• Síl·labes: ca·non (2)

• Pronúncia: /ˈkæn.ən/

canon ‎(plural canons)

1. cànon

• canon. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 juliol 2014].

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈka.non/, meridional \ˈka.noŋ\

Americà: alt /ˈka.non/, baix \ˈka.noŋ\, austral /ˈka.non/

• Rimes: -anon
• Etimologia: Del llatí canon, del grec antic κανών ‎(kanṓn).

canon m. ‎(plural cánones)

1. cànon

• canonesa
• canónico
• canónigo
• canonizar
• canonjía

• Síl·labes: ca·non (2)
• Anagrama: ancón

• canon. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 juliol 2014].
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre canon