canícula

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kəˈni.ku.ɫə/, occidental /kaˈni.ku.ɫa/
• Rimes: -ikula
• Etimologia: Del llatí canicula ‎(literalment «gosseta»), diminutiu femení de canis, sobrenom de l’estel Sírius de la constel·lació del Ca Major, perquè la seva sortida coincidia amb la del Sol a l’estiu, segle XIV. Doblet de xenilla via el francès.

canícula f. ‎(plural canícules)

1. Període d'uns quaranta dies seguits entre juliol i agost del qual s'esperen les temperatures màximes anuals.
2. Alta temperatura que es pateix durant l’estiu.
3. Període de temps del dia en què és visible l'estel Sírius (altrament conegut com a Canícula) i que és coincident amb el moment del dia de màxima calor.

• Síl·labes: ca·ní·cu·la (4)
• Anagrama: calcinau

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB