caliu

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kəˈɫiw/, occidental /kaˈɫiw/
• Rimes: -iw
• Etimologia: Del llatí vulgar *calivu(m), de calidus ‎(«calent»), de caleō ‎(«ser calent»), segle XIII.

caliu m. ‎(plural calius)

1. Barreja de brases, carbó i cendra que romanen quan s'apaga la flama d’un foc.
2. Vestigi esmorteït d’un sentiment, afecció, que havia estat viu.
3. Escalf, ambient agradable de benestar com el que transmet una llar de foc.

• escalivar

• Síl·labes: ca·liu (2)
• Anagrames: aculi, aculí, àulic

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC