cal·lus

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈkaɫ.ɫus/, /ˈka.ɫus/
	balear /ˈkaɫ.ɫus/
Occidental:	/ˈkaɫ.ɫus/, /ˈka.ɫus/

cal·lus m. ‎(plural invariable)

1. (botànica) Teixit de cicatrització més o menys suberificat que es forma com a resposta a estímuls traumàtics (ferides, irritacions, etc.)

• call

• Síl·labes: cal·lus (2)
• Anagrames: aculls, llusca

• Obres de referència: DIEC
• Diccionari de fitopatologia, Universitat de Barcelona.