cèltic

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsɛɫ.tik/
• Etimologia: Del llatí Celticus, del grec antic Κελτῐκός ‎(Keltikós), de Κελτοί ‎(Keltoí, «els celtes»). Equivalent a celta i -ic.

cèltic m. ‎(només en singular)

1. Llengua indoeuropea pròpia dels pobles celtes difosa en l’Europa central i occidental en l’era precristiana.
2. Família de llengües heretades dels celtes.

• celta

• bretó, còrnic, gaèlic, gal·lès, manx

cèltic m. ‎(femení cèltica, plural masculí cèltics, plural femení cèltiques)

1. Relatiu a la llengua dels celtes.
2. Sinònim de celta ‎(«dels celtes»).

• (relatiu a la llengua) celta

• Síl·labes: cèl·tic (2)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB