bresca

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈbɾɛs.kə/
	balear /ˈbɾəs.kə/, /ˈbɾɛs.kə/
Occidental:	/ˈbɾes.ka/

• Rimes: -ɛska
• Etimologia: Preromà incert, segle XIV, potser d’un cèltic *briska.

bresca f. ‎(plural bresques)

1. Cos esponjós que les abelles fan de cera, tot guarnit de casetes figura hexagonal, on fabriquen i guarden la mel.

• brescar
• brescador, brescam
• brescat

bresca

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de brescar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb brescar.

• Síl·labes: bres·ca (2)
• Heterograma de 6 lletres (abcers)
• Anagrames: barces, cabres, crabes, rabecs

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.