bee

• Etimologia: Onomatopeic.

bee

1. Bel d’una ovella, una cabra.

• be, mè
• Pot alternar amb repeticions de la vocal per tal de donar més èmfasi o remarcar el so.

• Obres de referència: Optimot
• Viccionari:Tesaurus/sons d'animals

• Pronúncia: /biː/ Audio (EUA) ^ⓘ
• Homòfons: b, be, Bea
• Etimologia: De l'anglès mitjà bee, de l'anglès antic bēo, del protogermànic *bijō, del protoindoeuropeu *bʰey-.

bee ‎(plural bees o been)

1. abella

bee ‎(plural bees)

1. be (lletra)