barraca

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /bəˈra.kə/^ⓘ, occidental /baˈra.ka/
• Rimes: -aka
• Etimologia: Incerta, segle XIII. Probablement d’un àrab vulgar valencià d’origen amazic antic de l’arrel √ⴱⵔⴽ (BRK), actualment ⴰⴱⵔⵔⴰⴽ ‎(abrrak, «tenda paravent») o el diminutiu ⵜⴰⴱⵔⵔⴰⴽⵜ ‎(tabrrakt, «cabana»). Alternativament d’un preromà sobre la base *barra. Usat en sentit militar en les Cròniques es va transmetre a les llengües europees, especialment a través del francès durant la Guerra dels Trenta Anys.

barraca f. ‎(plural barraques)

1. Cabana rústica per a resguardar-s’hi transitòriament.
2. Habitació feta de terra amb coberta de canyissos en angle molt agut, pròpia de l’horta de València.
3. Habitatge fet amb materials residuals i edificació precària, propi dels suburbis.
4. (peixos) mòllera

• 
  Barraca de vinya amb pedra seca
• 
  Barraca valenciana
• 
  Barraques suburbials a Jakarta

• barracar, barracó, barracot, barracull

• Castellà: barraca
• Italià: baracca
• Occità: barraca
  • Francès: baraque
    • Alemany: Baracke
      • Finès: parakki
    • Anglès: barrack
    • Danès: barak
    • Neerlandès: barak
      • Indonesi: barak
    • Polonès: barak
    • Romanès: baracă
    • Rus: барак ‎(barak)
    • Suec: barack
• Portuguès: barraca
  • Gujarati: બરાક ‎(barāk)

• Síl·labes: bar·ra·ca (3)

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, Optimot
• barraca. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /baˈra.ka/

Americà: alt /baˈra.k(a)/, baix /baˈra.ka/

• Rimes: -aka
• Etimologia: Del català barraca.

barraca f. ‎(plural barracas)

1. barraca

• barracón

• Síl·labes: ba·rra·ca (3)