bast

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈbast/
• Rimes: -ast
• Homòfon: vast
• Etimologia: Nom: Possiblement preromà, segle XIII.
• Etimologia: Adjectiu: De l’antic bastar ‎(«abastir»).

bast m. ‎(plural basts o bastos)

1. Albarda curta.

bast m. ‎(femení basta, plural masculí basts o bastos, plural femení bastes)

1. (antic) abastat
2. Tost, sense finor.

bast

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bastar.

• basto, baste, basti

• Anagrama: bats

• Obres de referència: DIEC, GDLC

• Pronúncia: /ˈbast/
• Etimologia: Del romaní vast.

bast m.

1. mà

• Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33