bugia

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/buˈʒi.ə/
Occidental:	nord-occidental /buˈʒi.a/, valencià /buˈd͡ʒi.a/

• Rimes: -ia
• Etimologia: De Bugia, ciutat algeriana actualment Bejaïa des d’on els mercaders mallorquins importaven cera, de l’àrab vulgar *Bujíyya, de بِجَايَة ‎(Bijāya), d’origen amazic, segle XIII. En motors és un calc semàntic del francès bougie.

bugia f. ‎(plural bugies)

1. (antic, septentrional) espelma
2. Element dels motors d’explosió que fa saltar una guspira per l’encesa del combustible.

• Síl·labes: bu·gi·a (3)

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB