arguo

arguo

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de arguire

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈar.ɡʊ.oː/
• Etimologia: Del protoitàlic *argu- («brillant»), del protoindoeuropeu *h₂érǵus («blanc»), pel sentit inicial de «aclarir».

arguō ‎(1a present^?), arguis ‎(2a present), arguere ‎(infinitiu), arguī ‎(perfet), argūtum ‎(supí)

1. mostrar, jo mostro, denotar, evidenciar

   Degeneres animos timor arguit.

   La por evidencia unes ànimes degenerades.

2. demostrar culpabilitat, culpar

   Te hoc crimine non arguo.

   Aquest no és el culpable.

3. argumentar