amalgama

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.məɫˈɣa.mə/, occidental /a.maɫˈɣa.ma/
• Rimes: -ama
• Etimologia: Del francès amalgame, del llatí medieval amalgama, de l'àrab اَلْمَلْغَم ‎(al-malḡam, «pomada per a callositats»), del grec antic μάλαγμα ‎(málagma, «pomada»), derivat de μαλάσσω ‎(malássō, «reblanir»), que ve de μαλακός ‎(malakós, «suau, bla»).

amalgama f. ‎(plural amalgames)

1. Aliatge de mercuri amb un altre metall.
2. (figurat) Barreja de diversos elements heterogenis.

• amalgamar

amalgama

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de amalgamar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb amalgamar.

• Síl·labes: a·mal·ga·ma (4)

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

amalgama inan.

1. amalgama

Nom comú inanimat -a orgànica Cas Indefinit Singular Plural Absolutiu amalgama amalgama amalgamak Ergatiu amalgamak amalgamak amalgamek Datiu amalgamari amalgamari amalgamei Genitiu amalgamaren amalgamaren amalgamen Comitatiu amalgamarekin amalgamarekin amalgamekin Benefactiu amalgamarentzat amalgamarentzat amalgamentzat Instrumental amalgamaz amalgamaz amalgamez Partitiu amalgamarik - - Prolatiu amalgamatzat - - Causal amalgamarengatik amalgamarengatik amalgamengatik Locatius Inessiu amalgamatan amalgaman amalgametan Ablatiu amalgamatatik amalgamatik amalgametatik Al·latiu amalgamatara amalgamara amalgametara Terminatiu amalgamataraino amalgamaraino amalgametaraino Al·l. direcional amalgamatarantz amalgamarantz amalgametarantz Gen. locatiu amalgamatako amalgamako amalgametako

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: \a.malˈɣa.ma\
• Rimes: -ama

amalgama f. ‎(plural amalgamas)

1. amalgama

• Síl·labes: a·mal·ga·ma (4)

• Pronúncia^ⓘ: /a.malˈɡaː.ma/
• Etimologia: Del llatí medieval amalgama.

amalgama f. ‎(plural amalgame)

1. amalgama

amalgama

1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de amalgamare
2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de amalgamare

• Síl·labes: a·mal·gà·ma (4)