alter

alter

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de alterar.

• Síl·labes: al·ter (2)
• Anagrames: alert, Alert, altre, Arlet, relat, telar

• Pronúncia: /ˈaltɐ/ ^ⓘ

alter

1. forma declinada de alt

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈaɫ.tɛr/
• Etimologia: Del protoidoeuropeu *h₂élterosdew- ‎(«de dos el segon»).

alter m., altera f., alterum n.

1. l'altre, el segon

Primera i segona declinació, -er, -era, -erum, amb genitiu i datiu irregulars.

• adulter
• altercor
• alterō
• alteruter
• alter ego