aturares

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.tuˈɾa.ɾəs/, occidental /a.tuˈɾa.ɾes/
• Rimes: -aɾes

aturares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de aturar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb aturar.

• Síl·labes: a·tu·ra·res (4)
• Anagrames: arrestau, aturar-se, aürtares, restaura, restaurà