ornament

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ur.nəˈmen/
	balear /oɾ.nəˈment/, /ur.nəˈmen/
Occidental:	nord-occidental /or.naˈmen/
	valencià /oɾ.naˈment/, /oɾ.naˈmen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: Del llatí ornamentum, segle XIV.

ornament m. ‎(plural ornaments)

1. Element que serveix per ornamentar, embellir quelcom.

ornament

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ornamentar.

• Síl·labes: or·na·ment (3)
• Anagrames: mantorne, romanent

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB