ordenaren

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ur.ðəˈna.ɾən/, occidental /oɾ.ðeˈna.ɾen/
• Rimes: -aɾen

ordenaren

1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de ordenar.

   [Ells/elles/vostès] ordenaren o van/varen ordenar.

2. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb ordenar.

   Forma valenciana: [ells/elles/vostès] ordenessin, ordenessen, ordenassen, ordenassin o ordenaren.

• Síl·labes: or·de·na·ren (4)
• Anagrama: enrondaré