orbe

orbe

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de orbar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb orbar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb orbar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb orbar.

• [1] orbo, orbi, orb
• [2] orbi
• [3] orbi
• [4] orbi

• Anagrames: bòer, obre, rebo, robe, Robé

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: \ˈoɾ.βe\
• Rimes: -oɾbe
• Etimologia: Del llatí orbis.

orbe m. ‎(plural orbes)

1. orb

• esfera

• orbicular

• Síl·labes: or·be (2)
• Anagrames: bóer, breo, breó, Ebro ^(revers), obre, obré, robe, robé

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre orbe

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɔr.bɛ/

orbe

1. ablatiu singular de orbis