nom

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈnɔm/^ⓘ, (gironí) /ˈnom/
• Rimes: -ɔm
• Parònim: gnom
• Etimologia: Del llatí nōmen.

nom m. ‎(plural noms)

1. (lingüística) Substantiu, categoria gramatical que designa éssers, accions, estats o conceptes.
2. Apel·latiu personal.

• substantiu
• apel·lació, denominació
• anomenada, fama, honra, reputació
• nomenclatura

• anomenar
• malnom
• nomenar
• nòmer
• renom
• sobrenom
• prestanoms
• uninominal

• nom comú: Nom que es refereix a qualsevol dels elements que compleixen la mateixa definició.
• nom propi: Nom que, en contraposició a nom comú, es refereix a un element concret. La inicial cal escriure-la en majúscula.
• dir el nom del porc: insultar.
• gastar el nom

nom

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de nòmer.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de nòmer.

• Anagrames: mon ^(revers), Mon ^(revers), món

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: nom

• Pronúncia: /nɔ̃/
• Etimologia: Del llatí nōmen.

nom m. ‎(plural noms)

1. nom (substantiu, apel·latiu).

• nominal
• nommer

• nom chrétien
• nom commun
• nom de baptême
• nom de famille
• nom patronymique
• nom personnel
• nom propre

• Article corresponent a la Viquipèdia en francès
• Entrada «nom» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).

• Pronúncia: /nɔm/
• Etimologia: Potser del català nom.

nom m. ‎(plural nomi)

1. nom, substantiu

nom m. ‎(plural noms)

1. nom (substantiu, apel·latiu)

• nom comun
• nom pròpri

• nòm