moble

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈmɔb.bɫə/, /ˈmɔ.βɫə/
	balear /ˈmɔb.bɫə/
Occidental:	nord-occidental /ˈmɔb.bɫe/, /ˈmɔ.βɫe/
	valencià /ˈmɔ.bɫe/

• Rimes: -ɔble
• Homòfon: mobla
• Etimologia: Del llatí mōbile, segle XIII, forma neutra de mōbilis ‎(«movible»), doblet de mòbil per via culta.

moble m. ‎(plural mobles)

1. Element no fix que forma part de l’equipament estable de l’interior d'un edifici, en especial els habitatges. Típicament es refereixen a miralls, taules, seients, llits, objectes per a guardar-hi coses o bé d'adorn.
2. (heràldica) Element ornamental que es diferencia de la figura perquè té una forma no figurativa i de la peça perquè es troba circumscrita dins d'una àrea definida. Quan coincideixen un moble i una peça en un mateix lloc, el moble es sobreposa a la peça.

• moblar

moble inv. ‎(plural mobles)

1. Bé que es pot moure.

moble

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de moblar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb moblar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb moblar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb moblar.

• Síl·labes: mo·ble (2)
• Anagrames: èmbol, émbol

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈmo.βle\

Americà: alt /ˈmo.ble/, baix \ˈmo.βle\

• Rimes: -oble
• Etimologia: Del llatí mobĭlis. Doblet de mueble i móvil.

moble inv. ‎(plural mobles)

1. (obsolet) mòbil

• móvil, movible

• inmóvil, inamovible

• Síl·labes: mo·ble (2)
• Anagrames: bemol, lembo

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre moble