mirada

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /miˈɾa.ðə/, occidental /miˈɾa.ða/
• Rimes: -ada
• Etimologia: De mirar, segle XV.

mirada f. ‎(plural mirades)

1. Acció de mirar, dirigir l'atenció de la vista a un lloc.
2. Expressió en la cara d'algú quan dirigeix la vista a un lloc.

1. Mirada absent o perduda. Expressió facial durant la qual hom no analitza el que veu perquè té el pensament concentrat en quelcom a part.
2. Mirada assassina. Mirada que expressa un odi profund a la persona o animal a qui es mira.
3. Clavar la mirada. Mantenir la mirada en un punt i estar concentrat en el que es mira.

mirada f. ‎(plural mirades)

1. Forma femenina de mirat.

mirada

1. Participi femení singular del verb mirar.

• Síl·labes: mi·ra·da (3)
• Anagrames: admira, admirà, amidar, marida, maridà, midara, midarà

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \miˈɾa.ða\

Americà: alt /miˈɾa.da/, baix \miˈɾa.ða\

• Rimes: -ada
• Etimologia: De mirar.

mirada f. ‎(plural miradas)

1. mirada

mirada f. ‎(plural miradas)

1. forma femenina de mirado

mirada

1. participi femení singular del verb mirar

• Síl·labes: mi·ra·da (3)
• Anagrames: admira, admirá, marida, maridá, rimada

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre mirada