minutu

• Pronúncia: /miˈnu.tu/
• Etimologia: Del llatí minūtus. Doblet de menudu.

minutu m. ‎(plural minutos)

1. minut

• Síl·labes: mi·nu·tu (3)

• Article corresponent a la Viquipèdia en asturià
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionariu de la Llingua Asturiana sobre minutu

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: meridional /mi.ɲu.tu/, septentrional /mi.nu.tu/
• Àudio: Donosti ^ⓘ
• Etimologia: Del llatí minūtus.

minutu inan.

1. minut

• minutu-orratz

Nom comú inanimat en vocal Cas Indefinit Singular Plural Absolutiu minutu minutua minutuak Ergatiu minutuk minutuak minutuek Datiu minuturi minutuari minutuei Genitiu minuturen minutuaren minutuen Comitatiu minuturekin minutuarekin minutuekin Benefactiu minuturentzat minutuarentzat minutuentzat Instrumental minutuz minutuaz minutuez Partitiu minuturik - - Prolatiu minututzat - - Causal minuturengatik minutuarengatik minutuengatik Locatius Inessiu minututan minutuan minutuetan Ablatiu minututatik minututik minutuetatik Al·latiu minututara minutura minutuetara Terminatiu minututaraino minuturaino minutuetaraino Al·l. direcional minututarantz minuturantz minutuetarantz Gen. locatiu minututako minutuko minutuetako

• Article corresponent a la Viquipèdia en basc
• Entrada «minutu» a l’Elhuyar Hiztegia.

• Pronúncia: (pendent)
• Etimologia: Del castellà minuto.

minutu

1. minut

• chinini

• Article corresponent a la Viquipèdia en quítxua

• Pronúncia: /mɪ'nu.tʊ/
• Etimologia: Del llatí minūtus.

minutu m. ‎(plural minuti)

1. minut

minutu m. ‎(femení minuta, plural minuti)

1. minúscul
2. minuciós

• minutissimu (superlatiu)

• Síl·labes: mi·nu·tu (3)

• Article corresponent a la Viquipèdia en sicilià
• Traina, Antonino. Nuovo vocabolario siciliano-italiano, 1a (en italià). Palermo: Pedone Lauriel editore, 1868.