menester

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/mə.nəsˈte/
Occidental:	nord-occidental /me.nesˈte/, valencià /me.nesˈteɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: Del llatí ministerĭum ‎(«ofici, servei»), de minister ‎(«servidor»).

menester m. ‎(plural menesters)

1. (antic) Ocupació o ofici.
2. Allò que et fa servei, que et resulta útil.

• haver de menester, haver menester, tenir menester
• ésser menester, haver menester, fer menester

• Síl·labes: me·nes·ter (3)
• Anagrames: entremès, entremés, estrenem, sementer, termenes, termenés

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot