men

men

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de menar.

men

1. forma plural de man

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: americà: alt /ˈmen/, baix \ˈmeŋ\, austral /ˈmen/
• Rimes: -en

men m. f. pl.

1. forma plural de man

• Síl·labes: 1

men

1. mà

men

1. però, mes

Per a més informació vegeu l'entrada men al Ordbog over det danske Sprog

men

1. però

• Síl·labes: 1

• Pronúncia: /mɛn/^ⓘ
• Etimologia: Del suec antic men / män / man, manlleu (com també el danès men, d'on el feroès men) del baix alemany mitjà men / man («però», «només, solament»). És possible que hi hagi hagut contaminació amb el reflex patrimonial del nòrdic antic meðan, és a dir el suec medan / mens («mentre»), cognat del danès medens / mens / men), el noruec medan / mens / med, el feroès meðan i l'islandès meðan.

men

1. però, mes; tanmateix
2. sinó, ans

• Per a més informació vegeu l'entrada men al Svenska Akademiens ordbok.
• Per a més informació vegeu l'entrada men al Svenska Akademiens ordlista.
• Per a més informació vegeu l'entrada men al Svensk ordbok.