marro

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈma.ru/
	balear /ˈma.ro/, /ˈma.ru/
Occidental:	/ˈma.ro/

• Rimes: -aro

marro m. ‎(plural marros)

1. Residu d'algunes substàncies que es bullen per obtenir-ne infusions, com ara el cafè.
2. Situació poc clara.
3. Nom donat a diversos tipus de jocs de tauler per a dues persones.

marro

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de marrar.

• Síl·labes: mar·ro (2)
• Anagrames: amorr ^(alfagrama), Arrom, maror

• Obres de referència: DIEC, Optimot