malla

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈma.ʎə/ⓘ
	balear /ˈma.ʎə/, /ˈma.jə/
Occidental:	/ˈma.ʎa/

• Rimes: -aʎa
• Etimologia: [1] Del llatí macula, segle XIV. Doblet del cultisme màcula i de màquia via l’italià.
• Etimologia: [2] Del llatí vulgar *medālia, de mediālia per dissimilació, de [aes] mediāle ‎(«moneda de mig denari»), segle XIV. Doblet de medalla via l’italià i del cultisme medial.

malla f. ‎(plural malles)

1. Entramat de fils que s'encreuen seguint un patró determinat; les aplicacions d'aquest entramat són diverses, des d'un teixit per fer roba, una xarxa de pescar, una raqueta o altres usos.
2. (esports de raqueta) Cadascuna de les obertures quadrades o rombals formades pels fils d'una xarxa, de mida prou petita per a impedir el pas de la pilota o el volant.
3. (voleibol, esports de raqueta) Teixit d'una xarxa.
4. (cristal·lografia) Forma de paral·lelepípede que es pot establir entre els vèrtexs d'un cristall.

• xarxa, cóp

malla f. ‎(plural malles)

1. (històric) Moneda de metall de poc valor.
2. (històric) Moneda catalana d’un valor de mig diner.

malla

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de mallar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb mallar.

• Síl·labes: ma·lla (2)
• Anagrama: llama

• Obres de referència: DIEC, GDLC
• malla. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈma.ʎa/, meridional /ˈma.ʝa/

Americà: /ˈma.ʝa/, austral \ˈma.ʒa\

• Rimes: -aʎa

malla f. ‎(plural mallas)

1. malla
2. (pàdel) reixa

• Síl·labes: ma·lla (2)