Jaume

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈʒaw.mə/, occidental /ˈd͡ʒaw.me/
• Etimologia: Del català antic Jacme per vocalització de la implosiva, segle XIII, del llatí medieval Iacomus, variant nasalitzada de Iācōbus, del grec antic Ἰάκωβος ‎(Iákōbos), de l'hebreu bíblic יַעֲקֹב ‎(Yaʿăqōḇ, «Jacob», literalment «aferrat al taló») perquè el patriarca Jacob va néixer aferrat al seu germà bessó Esaú que va sortir primer. Doblet de Jacob.

Jaume

1. Prenom masculí

• Jaumeta

• Síl·labes: Jau·me (2)

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB

Jaume m.

1. Prenom masculí, equivalent al català Jaume.

• Jaumeta

• Jacme

• Guilhemjoan, Patric. Diccionari elementari francés-occitan occitan-francés (gascon), 2005. Ortès: Per Noste, p. 150. ISBN 2-86866-037-1.