Gau

• Pronúncia: /ɡaʊ̯/
• Etimologia:

[1],[2]: De l'alemany medieval göu, gou, de l'alemany antic gawi, gouwi, del protogermànic *gawi (probablement la mateixa arrel del terme en alemany antic Gohe, del neerlandès gouw, del frisó gea, goa, de l'anglès antic ġē), procedent d'un terme anterior *gaawja («ribera»), derivat de l'arrel *ga-, *awjō («terres a la vora de l'aigua»).

[3]: De l'acrònim GAU = größter anzunehmender Unfall

Gau m. ‎(genitiu Gaus o Gaues, plural Gaue)

1. contrada
2. districte (durant el Tercer Reich)
3. desastre, desgràcia

• Gaugraf
• Gauleiter