semiinconsciència

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˌsɛ.mijŋ.kun.siˈɛn.si.ə/
	balear /ˌsə.mijŋ.kon.siˈɛn.si.ə/, /ˌsɛ.mijŋ.kun.siˈɛn.si.ə/
Occidental:	/ˌse.mijŋ.kon.siˈɛn.si.a/

• Rimes: -ɛnsia
• Etimologia: Del prefix semi- i inconsciència, segle XX.

semiinconsciència f. ‎(només en singular)

1. Estat intermedi entre la consciència i la inconsciència.

   «Sense saber ben bé com, recolza el cap al coixí. Pensa per què ha de passar allò, per què ha de beure tan totes les nits, sols s'ho passa bé així, quan la cervesa li regolfa als budells i li torba el cervell deixant-lo en un estat de semiinconsciència.» (Enric Castelló Cogollos, Tronada d'estiu, pàg 127, 1996.)

   «Les hores següents es van fer espantosament llargues. El Penrox no millorava; al contrari, va caure en un estat de semiinconsciència febril, del qual amb prou feines sortia per murmurar incoherències o mirar al seu voltant, desorientat i aterrit.» (Laura Gallego, trad. Bernat Cormand, El bestiari de l'Axlin, capítol 8, 2018.)

• semiinconscient
• estat hipnagògic, estat hipnopòmpic

• Síl·labes: se·mi·in·cons·ci·èn·ci·a (8)

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana sobre semiinconsciència