geografia

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ʒə.u.ɣɾəˈfi.ə/ⓘ
	balear /ʒə.o.ɣɾəˈfi.ə/, /ʒə.u.ɣɾəˈfi.ə/
Occidental:	/d͡ʒe.o.ɣɾaˈfi.a/

• Rimes: -ia
• Etimologia: Del llatí geographia, provinent del grec γεωγραφία ‎(geōgraphía), compost de γεως ‎(geōs, «terra») i γραφω ‎(graphō, «dibuixar, enregistrar»), és a dir, "dibuix de la terra", segle XVII.

geografia f. ‎(plural geografies)

1. Ciència que estudia la terra en especial la seva superfície, però també la seva forma i composició i les capes de l'atmosfera. També és l'estudi de les característiques d'altres astres. Exemple: la geografia de la lluna.

• Geografia política. Estudi de la distribució de la terra entre els països que la composen.
• Geografia humana. Estudi de la especia humana dins dels diferents contextos de la terra.
• Geografia física. Estudi dels aspectes físics de la terra i en especial de la seva superfície: orografia, hidrografia, etc.
• Geografia econòmica. Ciència que estudia l'economia dins del context mundial. Sovint es documenta amb mapes i estadístiques.
• Geografia històrica. Estudi de l'evolució de la geografia física (creació de continents, etc) i de l'evolució de la geografia política (creació i desaparició de nacions, etc).

• antropogeografia
• biogeografia
• geogràfic
• geogràficament
• zoogeografia

• Síl·labes: ge·o·gra·fi·a (5)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Article corresponent a la Viquipèdia