cendra: diferència entre les revisions

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈsɛn.dɾə/ⓘ
Occidental:	nord-occidental /ˈsɛn.dɾa/
	valencià /ˈsɛn.dɾa/, /ˈsɛn.dɾɛ/

• Rimes: -ɛndɾa
• Homòfon: cerndre
• Etimologia: Del català antic cendre f. adaptat a la desinència del femení, de *cenre amb epèntesi, del llatí cinere(m), acusatiu de cinis, segle XIII. Compareu amb les epèntesis de gendre, tendre i divendres.

cendra f. ‎(plural cendres)

1. Residu pulverulent de minerals no volàtils que resulta de la combustió d'un material.

• cenra (dialectal)

cendra m. ‎(només en singular)

1. Color gris verdós com el residu de combustió.

   #B2BEB5

• Síl·labes: cen·dra (2)
• Heterograma de 6 lletres (acdenr)
• Anagrames: acendr, carden, Cerdan

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, DECat

• Etimologia: De cendre f. adaptat a la desinència del femení, de *cenre, del llatí cinere(m), acusatiu de cinis. En llatí vulgar era femení, inicialment masculí en llatí clàssic.

cendra f. ‎(plural cendras o cendres)

1. cendra

   «L' aygua és occasió de negresa, com apar en lo carbó, que fins que tota la humiditat és consumida e reduït en cendra és molt negre, mas la cendra és blanca per quant és privada de tota humiditat aygosa.» (Girolamo Manfredi, Quesits e perquens, 1499)

   L’aigua és causa de negror, com es veu en el carbó que, fins que tota la humitat és consumida i reduït en cendra, és molt negre, però la cendra és blanca quan és privada de tota humitat aigualosa.

• cenra, cendre, çendra

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA, CIVAL

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈθen.dɾa/, meridional \ˈθeŋ.dɾa\

Americà: alt /ˈsen.d͡za/, baix \ˈseŋ.dɾa\, austral /ˈsen.dɾa/

• Rimes: -endɾa

cendra f. ‎(plural cendras)

1. cendrada, cendra d’ossos calcinats

• Síl·labes: cen·dra (2)
• Heterograma de 6 lletres (acdenr)