anit

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈnit/, occidental /aˈnit/
• Rimes: -it
• Etimologia: Del llatí ad noctem ‎(literalment «a la nit»), segle XIII.

anit

1. Nit pròxima que ha de passar.
2. Nit acabada de passar, anit passada

El sentit és ambigu segons la pràctica en diferents llocs, si no queda definit el context temporal. Per ser més concís s'utilitzen altres locucions:

• aquesta nit
• ahir a la nit, ahir al vespre, anit passada

• Síl·labes: a·nit (2)
• Anagrames: anti-, atín, niat, taní, tina ^(revers)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot