| dbo:abstract
|
- L’estatus de les dones a Mèxic ha canviat significativament amb el pas del temps. Fins al segle xx, Mèxic era un país aclaparadorament rural, amb la condició de dona rural definida en el context de la família i la comunitat local. Amb la urbanització començada al segle xvi, després de la conquesta espanyola de l'imperi asteca, les ciutats han proporcionat oportunitats econòmiques i socials que no eren possibles als pobles rurals. L'Església catòlica a Mèxic ha modelat les actituds socials sobre , emfatitzant el paper de les dones com a cuidadores de la família, amb la Mare de Déu com a model. El ha estat un ideal, amb el paper de les dones en la família sota l'autoritat dels homes. Al segle xx, les dones mexicanes van fer grans avenços cap a un estatus legal i social més igualitari. El 1953, a les dones de Mèxic se les va concedir el dret de vot a les eleccions nacionals. Les dones urbanes de Mèxic treballaven a fàbriques, les primeres eren les fàbriques de tabac establertes a les principals ciutats mexicanes com a part del lucratiu monopoli del tabac. Les dones dirigien diverses empreses a l'època colonial, i les vídues d’empresaris d’elit continuaven dirigint l'empresa familiar. En els períodes prehispànic i colonial, les dones que no eren d’elit venien a petita escala als mercats. A finals del segle xix, com Mèxic permetia la inversió estrangera en empreses industrials, les dones van trobar més oportunitats per treballar fora de casa. Ara es pot veure a les dones treballant a fàbriques, carros portàtils d’aliments i posseint el seu propi negoci. «El 1910, les dones representaven el 14% de la força de treball, el 2008 eren el 38%». Les dones mexicanes s’enfronten a la discriminació i, de vegades, a l'assetjament dels homes que exerceixen el masclisme contra elles. Tot i que les dones a Mèxic estan fent grans avenços, s’enfronten a l'esperança tradicional de ser les caps de família. La investigadora Margarita Valdés va assenyalar que, tot i que hi ha poques desigualtats imposades per la llei o la política a Mèxic, les desigualtats de gènere perpetuades per les estructures socials i les expectatives culturals mexicanes limiten les capacitats de les dones mexicanes. Des del 2014, Mèxic té la 16a taxa de feminicidis més alta del món. (ca)
- The status of women in Mexico has changed significantly over time. Until the twentieth century, Mexico was an overwhelmingly rural country, with rural women's status defined within the context of the family and local community. With urbanization beginning in the sixteenth century, following the Spanish conquest of the Aztec empire, cities have provided economic and social opportunities not possible within rural villages. Roman Catholicism in Mexico has shaped societal attitudes about women's social role, emphasizing the role of women as nurturers of the family, with the Virgin Mary as a model. Marianismo has been an ideal, with women's role as being within the family under the authority of men. In the twentieth century, Mexican women made great strides towards a more equal legal and social status. In 1953 women in Mexico were granted the right to vote in national elections. Urban women in Mexico worked in factories, the earliest being the tobacco factories set up in major Mexican cities as part of the lucrative tobacco monopoly. Women ran a variety of enterprises in the colonial era, with the widows of elite businessmen continuing to run the family business. In the prehispanic and colonial periods, non-elite women were small-scale sellers in markets. In the late nineteenth century, as Mexico allowed foreign investment in industrial enterprises, women found increased opportunities to work outside the home. Women can now be seen working in factories, working in portable food carts, and owning their own business. “In 1910, women made up 14% of the workforce, by 2008 they were 38%”. Mexican women face discrimination and at times harassment from the men exercising machismo against them. Although women in Mexico are making great advances, they are faced with the traditional expectation of being the head of the household. Researcher Margarita Valdés noted that while there are few inequities imposed by law or policy in Mexico, gender inequalities perpetuated by social structures and Mexican cultural expectations limit the capabilities of Mexican women. As of 2014, Mexico has the 16th highest female homicide rate in the world. (en)
|
| rdfs:comment
|
- L’estatus de les dones a Mèxic ha canviat significativament amb el pas del temps. Fins al segle xx, Mèxic era un país aclaparadorament rural, amb la condició de dona rural definida en el context de la família i la comunitat local. Amb la urbanització començada al segle xvi, després de la conquesta espanyola de l'imperi asteca, les ciutats han proporcionat oportunitats econòmiques i socials que no eren possibles als pobles rurals. L'Església catòlica a Mèxic ha modelat les actituds socials sobre , emfatitzant el paper de les dones com a cuidadores de la família, amb la Mare de Déu com a model. El ha estat un ideal, amb el paper de les dones en la família sota l'autoritat dels homes. Al segle xx, les dones mexicanes van fer grans avenços cap a un estatus legal i social més igualitari. El 19 (ca)
- The status of women in Mexico has changed significantly over time. Until the twentieth century, Mexico was an overwhelmingly rural country, with rural women's status defined within the context of the family and local community. With urbanization beginning in the sixteenth century, following the Spanish conquest of the Aztec empire, cities have provided economic and social opportunities not possible within rural villages. Roman Catholicism in Mexico has shaped societal attitudes about women's social role, emphasizing the role of women as nurturers of the family, with the Virgin Mary as a model. Marianismo has been an ideal, with women's role as being within the family under the authority of men. In the twentieth century, Mexican women made great strides towards a more equal legal and social (en)
|
